MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib842 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-12-17
Bases de dades: Sciència.cat

Cardoner i Planas, Antoni, Història de la medicina a la Corona d'Aragó (1162-1479), Barcelona, Scientia, 1973, 299 pp.

Resum
Primera síntesi d'història de la medicina a l'àmbit catalanoaragonès durant el període medieval. Utilitza fonts primàries, però no de manera sistemàtica, i una gran quantitat de fonts secundàries disperses.
Matèries
Història de la medicina
Notes
L'apartat "Alquímia i Medicina a la Corona d'Aragó" (pp. 227-229 i notes a la p. 231) ara a Cardoner i Planas (1999), "Alquímia i medicina a la Corona ..."
Conté edicions de
1.Chaulhac, Guiu de (c. 1298 – 1368), Inventari o col·lectori en la part cirurgical de medicina, Traductor: Anònim, 37 (facs. del f. sign f8va, 48va de l'ex. de la BC)
2.Anònim, Llunari de Barcelona, 216, 220, 211 i 207 (facs. del ms.)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).