MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8338 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-03-11
Bases de dades: Sciència.cat, Altres

Navarro Espinach, Germán - Villanueva Morte, Concepción, "Gil Sánchez Muñoz (1370-1447), el antipapa Clemente VIII: documentación inédita de los archivos de Teruel", Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval, 15 (2006 - 2008), 239-254.

Resum
Gil Sánchez Muñoz constituye un personaje histórico extraordinario dentro de las élites económicas de la Corona de Aragón por la multiplicidad de cargos y funciones que copó desde fines del siglo XIV hasta mediados del siglo XV. En estas líneas se analizan minuciosamente sus estrategias y formación social, su carrera eclesiástica, su papel en el pontificado en Peñíscola y obispado de Mallorca. Como colofón se publica una documentación inédita, memorial de bienes y donación de reliquias de este individuo.
Matèries
Biografia
Església
Documentació
Biblioteques
URL
http:/​/​rua.ua.es/​dspace/​bitstream/​10045/​11602/​1/​His ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).