MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib829 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-05-13
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, Llull

Pereira, Michela, "Alchemy and the use of vernacular languages in the late Middle Ages", Speculum, 74 (1999), 336-356.

Resum
Estudi de l'ús del vulgar i de les interferències lingüístiques llatí -vulgar i vulgar-vulgar en textos alquímics medievals, a partir de la versió trilingüe (llatí, català, francès) del Testament alquímic pseudolul·lià de John Kirkeby.

The Renaissance of scientific thought in twelfth-century Western culture, when alchemy was introduced into the Latin schools, was largely due to the wave of translations, mainly from Arabic into Latin, but also including translations into and from Hebrew, sometimes with vernacular languages as intermediaries. Alchemy, whose tradition had been broken in the West at the end of the Hellenistic age, gained considerable attention—albeit less than astronomy/astrology and medicine—from the twelfth-century translators, who presented Latin culture with a hitherto unknown doctrine that was completely different from any other science. Alchemy, as the Latin Middle Ages received it, is the philosophical search for the agent of material perfection by means of the manipulation of base materials. It thereby united theory and practice in a way unexpected by Latin scholars. In fact, alchemy as a doctrine was inseparable from laboratory practice; and this practice so much resembled well-established craftsmen's labor (metal melting, working on minerals, glassmaking) that for a long period the place of alchemy in the divisio disciplinarum wavered between the mechanical and the liberal arts.
Matèries
Pseudo-Ramon Llull
Alquímia
Traduccions
Català
URL
http:/​/​www.jstor.org/​stable/​2887050
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).