MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib812 (05 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2018-09-27
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Wickersheimer, Ernest, Dictionnaire biographique des médecins en France au Moyen Âge, París, E. Droz, 1936, 2 vols. (viii + 869 pp.).

Resum
Diccionari de biografies de practicants de la medicina (físics, cirurgians, barbers, apotecaris) francesos i d'altra procedència documentats al territori de l'actual França durant el període medieval. N'inclou de catalans i altres que interessen la història de la cultura catalana.

Conté:
* I. A-Jean Hake
* II. Jean de Haga-Zulan
Matèries
Diccionaris i enciclopèdies
Història de la medicina
Biografia
Notes
Reimpr. per G. Beaujouan: Ginebra, Droz - París, Champion, 1979 (Publications du Centre de recherches d'histoire et de philologie de la IVe section de l'École pratique des hautes études, V, Hautes études médiévales et modernes, 34/1-2).
Dos suplements de D. Jacquart:
* Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ...
* Jacquart (1981), Le milieu médical en France du ...
URL
https:/​/​books.google.es/​books?id=a27NdFqNqzUC​&lpg=P ... (1)
https:/​/​books.google.es/​books?id=inlmGzmRmycC​&lpg=P ... (2)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).