MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib811 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-10-25
Bases de dades: Sciència.cat

Cifuentes i Comamala, Lluís, Medicina i guerra a l'Europa baix-medieval: la sanitat i la participació dels seus professionals en les expedicions militars de la Corona d'Aragó (1309-1355), Bellaterra, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1993, 962 pp.

Resum
En aquest estudi d'història social de la medicina s'analitza la consolidació del nou sistema mèdic, fonamentat en la universitat i en el tipus de professional que n'emanava, però també en la imposició d'un sistema d'exàmens i llicències als extrauniversitaris, a l'àmbit de la Corona d'Aragó durant la primera meitat del segle XIV, a partir de la gestió de la sanitat en la conjuntura bèl·lica per part de les elits socials i de govern. S'hi fa ús d'una gran quantitat de documentació inèdita.
Matèries
Història de la medicina
Guerra
Documentació
Notes
Ed. en microfitxes: Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995, 3 mf. + 9 pp. El primer capítol ha estat integrat a l'estudi introductori de Vilanova (1998), Regimen Almarie ... i del quart se'n publicà un extracte a Cifuentes - García Ballester (1990), "Els professionals sanitaris de la ...".
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​671571
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).