MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7931 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-08-06
Bases de dades: Sciència.cat

Albucasis, De Chirugia: Arabice et Latine, cura Johannis Channing, Oxford, Clarendon, 1778, 3 vols. en 2 toms (xxix + 642 pp.).

Resum
Edició de l'obra original àrab i d'una traducció llatina feta per J. Channing de la maqala 30a del Tasrif d'Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (Albucasis), amb el text paral·lel.
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Arabisme
Edició
Àrab
Llatí
Notes
El vol. 2 (Liber Secundus) només porta la meitat del títol. El vol. 3 (Tomus Secundus) té el títol sencer. Paginació contínua.
Ed. en microfilm: Woodbridge, CT, Research Publications (The Eighteenth Century, reel 2831, no. 1), 1986.
Reimpr. facs.: Hildesheim, Georg Olms, 2009, en 1 vol.
Conté edicions de
1.Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040), Kitāb al-taṣrīf Fragmentària.
Observacions: maqāla 30
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).