MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7842 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-10-17
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Feliu, Eduard, "Les traduccions hebrees del Regiment de sanitat d'Arnau de Vilanova", Tamid, 6 (2006 - 2007), 45-141.

Resum
Exposa les dades fonamentals (ampliant i corregint AVOMO X.1, 412-416) sobre les tres traduccions hebrees medievals del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d'Arnau de Vilanova que van ser fetes a partir de la catalana de Berenguer Sarriera (dues a partir de la completa i una a partir de la versió abreujada). En dóna els manuscrits, dels quals publica alguns facsímils. Edita la traducció completa del metge de Corfú Samuel ben David Eben-Soham, dit ‘Burla' (Tàrent, 1466) (108-130), acompanyada d'una traducció al català actual (63-107) i d'un glossari de noms de plantes i animals (131-136). També aporta dades sobre l'Arnaudina, un compendi farmacològic que apunta que pot provenir del Breviarium practice ps.-arnaldià, i sobre el suposat "segon llibre del regiment de sanitat d'Arnau de Vilanova" (en realitat, el Liber de conservanda sanitate de Joan de Toledo), presents als mateixos mss. hebreus, el primer amb molts catalanismes (almenys a la secció dedicada a les begudes) i el segon procedent d'una traducció catalana (traduït a l'hebreu pel metge provençal Crescas des Caslar el 1327-1328).
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina - Dietètica i higiene
Traduccions
Hebreu
Manuscrits
Edició
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000120 ...
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Llibre del regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Samuel ben David Eben-Soham, àlies Burla (fl. s. XV tercer quart), pp. 108-130
Conté traduccions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Llibre del regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Samuel ben David Eben-Soham, àlies Burla (fl. s. XV tercer quart) [català], pp. 62-107
Observacions: Amb un glossari de la matèria mèdica a les pp. 131-136
2.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Jucef ben Jafudà ha-Sefaradí (fl. s. XIV-2) [català], pp. 51-52. Fragmentària.
Observacions: Pròleg del traductor hebreu
3.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Summa del regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Israel ben Jucef Caslarí (fl. s. XIV-1) [català], pp. 52-54. Fragmentària.
Observacions: Pròleg del traductor hebreu a partir del ms. Munic BSB Cod. hebr. 288
4.Pseudo-Arnau de Vilanova, Arnaudina (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar (fl. s. XIV-1) [català], pp. 56-57. Fragmentària.
Observacions: Fragments extrets del ms. Escorial G.III.20
5.Joan de Toledo (fl. 1186 – 1215); Pseudo-Arnau de Vilanova, Llibre de conservació de sanitat (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar (fl. s. XIV-1) [català], pp. 59-60. Fragmentària.
Observacions: Colofó en tots els mss.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).