MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7830 (24 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-02-11
Bases de dades: Translat, BBAHLM

Sequero García, M. Ángeles; Serrano Monteagudo, Octavio, "L'estil llatinitzant i les errades de traducció en els primers nou capítols de la Història d'Alexandre de Lluís Fenollet", dins: Estudis de llengua i literatura catalanes / LIX. Miscel·lània Joaquim Molas, 4., Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, 5-21.

Resum
S'identifiquen els trets estilístics més característics de Fenollet i alguns dels errors traductològics que comet. Es posa de manifest que Fenollet va utilitzar una versió llatina de la Vida d'Alexandre de Plutarc per traduir els dos primers llibres d'aquest text, la qual va transferir al català mot a mot, sense fer una anàlisi sintàctica aprofundida, i amb nombrosos errors a causa del desconeixement de la matèria clàssica llatina.
Matèries
Traducció
Llatí
Història de la literatura
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).