MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7786 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-02-03
Bases de dades: Sciència.cat

Baucells i Reig, Josep, Vida y práctica religiosa en el obispado de Barcelona de 1229 a 1344, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 1998.

Resum
El tema de la tesis se divide en tres partes. En la primera se presentan los datos relativos al ambiente político, religioso y económico-social de la época, a la vez que se estudian con detalles todos los aspectos relativos a la visita pastoral y a los concilios provinciales y sínodos diocesanos por basarse la investigación en los respectivos textos que se han conservado, con una riqueza documental inigualable en el resto de Europa, si bien los concilios cubren todo el periodo cronológico y las visitas dan cuenta de la primera mitad del XIV. En la segunda parte se ofrecen todos los datos relativos a los fieles, en los múltiples temas que la inspección pastoral recogía por tratarse de conductas notorias contrarias a los postulados de la comunidad, vertebrada entorno a la fe cristiana. Entondes salen en escena así los puntos del cumplimiento religioso como los de la vida ordinaria -juego, usura, conducta moral, etc.-, además de los sistemas y modos empleados para la corrección de los culpables de actos públicos. Y en la tercera parte se estudia el clérigo, en su prestigio, comportamiento, ingreso en el estado eclesiástico. Se completa con un doble apéndice.
Matèries
Història
Església
Religió - Espiritualitat
Societat
Documentació
Notes
Dir.: Manuel Riu i Riu (UB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=208389
Ed. em microfitxes: Barcelona, Universitat de Barcelona, 1999, 8 mf.
Publicada a Baucells i Reig (2004-2007), Vivir en la Edad Media: Barcelona ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).