MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7736 (06 / October / 2024)

Darrera modificació: 2017-03-02
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Perarnau i Espelt, Josep, "Sobre la primera crisi entorn el De adventu Antichristi d'Arnau de Vilanova (París 1299-1300)", Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 349-402.

Resum
J. Perarnau edita, per primera vegada críticament, l'Instrumentum alterum appellationis magistri Arnaldi de Villanova a processu Parisiensium ad Apostolicam Sedem (277-382), a base, principalment, del manuscrit de París, BN, lat. 17534, i del lat. 15033; i la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Francorum, pàgines 382-388 (París, BN, lat. 17534), amb taula dels mots (388-402). L'estudi previ reconstrueix cronològicament els fets i ofereix la llista dels documents relatius a la dita crisi parisenca.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Religió - Teologia cristiana
Biografia
Notes
Reimpr., amb la mateixa paginació, a Perarnau i Espelt (2002), Tres textos d'Arnau de Vilanova i ...
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000005 ...
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Instrumentum alterum appellationis magistri Arnaldi de Villanova a processu Parisiensium ad Apostolicam Sedem, pp. 277-382
2.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Protestatio facta coram domino rege Francorum, pp. 382-388
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).