MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib768 (25 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-07-15
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, Arnau

Cifuentes i Comamala, Lluís, "Vernacularization as an intellectual and social bridge: the Catalan translations of Teodorico's Chirurgia and of Arnau de Vilanova's Regimen sanitatis", Early Science and Medicine, 4 (1999), 127-148.

Resum
Anàlisi dels públics i de la funció social de la vernacularització de la ciència (medicina) durant la baixa Edat Mitjana catalana. En apèndix, edició dels pròlegs de Guillem Corretger i de Berenguer Sarriera a les traducions respectives de la Chirurgia de Teodoric i del Regimen sanitatis d'Arnau de Vilanova, textos que serveixen de fil conductor de l'argumentari.

This study analyzes the dissemination and readership of two medieval medical works in Catalan. Combining the use of diverse sources such as the manuscripts themselves, post-mortem inventories, and the prologues written by the translators, the study shows how the diffusion of these works exemplifies the two main audiences to which vernacular texts were addressed. These were, on the one hand, literate but not Latinate surgeons and other practitioners interested in the new medicine emanating from the emerging universities; and on the other, nobles and burghers interested in issues of health and disease and in natural philosophy in general. The framework for the study is the general process of consolidation of the new medical system which developed in late medieval Latin Europe.
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Medicina - Dietètica i higiene
Traduccions
Català
URL
http:/​/​www.sciencia.cat/​biblioteca/​documents/​Cifuen ...
http:/​/​www.jstor.org/​stable/​4130031
Conté edicions de
1.Borgognoni, Teodoric (1205 – 1298), Cirurgia, Traductor: Corretger, Guillem (fl. 1284 – 1309), pp. 146-147. Fragmentària.
Observacions: Pròleg del traductor (ms. BnF Esp. 212, f. 1ra).
2.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Regiment de sanitat, Traductor: Sarriera, Berenguer (fl. 1298 – 1310), pp. 147-148. Fragmentària.
Observacions: Pròleg del traductor (ms. BNE 10078, ff. 3r-4r).
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).