MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7669 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-01-26
Bases de dades: Sciència.cat

Lucas, John S., The Tractat de prenostication de la vida natural dels hòmens: A Fifteenth Century Catalan Astro-Numerological Treatise. Textual Study, Critical Edition, and Paleographical Transcription, Tesi doctoral de la Pennsylvania State University (State College), 2000.

Resum
The present work is an edition of the Tractat de prenostication de la vida natural dels hòmens, a late fifteenth century Catalan incunable. The Tractat exemplifies medieval syncretism, the tendency to pull together various strands of philosophy into one system. The text is a practical manual for predicting an individual's future that draws on a rich tradition including astrological magic, geomancy, Pythagorean numerology, and Hebrew gematria. The method of determining the birth sign is based upon calculations performed on the subject's name and his or her mother's name. There is clear evidence that an editorial hand has attempted to frame the source materials in a manner acceptable to the Christian theology of the time. Astro-numerological works similar to the Tractat exist in other European languages. There are few studies of prognostication as a genre, however, and still fewer editions of primary sources in the vernacular languages. Unless and until scholars uncover other material, the Tractat remains sui generis in the Catalan and Spanish traditions. As such, the text provides valuable data for Hispanists interested in the history of magic, experimental science, and prognostication.
Matèries
Astronomia i astrologia
Màgia - Màgia astrològica
Màgia - Endevinació
Notes
Publicada a Lucas (2003), Astrology and Numerology in ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).