MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7665 (03 / April / 2025)

Darrera modificació: 2024-05-28
Bases de dades: Sciència.cat

Bratsch-Prince, Dawn, "«Ab les mans junctes e genolls en terra»: intercession and the notion of queenship in late medieval Catalonia", Catalan Review, 20/1 (2006), 211-228.

Resum
Did medieval women who wore the crown share a common notion of queenship or recognize their own membership in a privileged group? Throughout medieval Europe the most salient images of queenship were those of wife, mother, and intercessor, familiar to the general population through Biblical and literary sources. This essay suggests that medieval Mediterranean queens were, in fact, aware of the power and influence that their role as intercessor afforded them. Two texts composed by the Aragonese queen Violant de Bar are used to shed light on a notion of queenship seemingly understood by her contemporaries, both male and female. The proemi or prologue of the queen's address on judicial reform to the Catalano-Aragonese corts generals of 1388-1389 and a lengthy letter (1421) to queen María of Castile reference the responsibilities of the queen in mediating tensions and hostilities between the king and his rivals. From these documents, one gleans that queenship in early fifteenth-century Mediterranean Europe appears to have been viewed by its practitioners as a divinely-appointed office that entailed grave responsibility, as well as influence, by means of its emphasis on intercession.
Matèries
Filosofia moral - Política
Història
Dones
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).