MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7660 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-06-24
Bases de dades: Sciència.cat

Delbrugge, Laura, "From lunar charts to Li: considerations of marketability and concepts of authorship in the evolution of Bernat de Granollachs' Lunari", Catalan Review, 22 (2008), 219-226.

Resum
In 1492 the first edition of the bestselling almanac, the Reportorio de los tiempos, was published by Pablo Hurus in Zaragoza. Written by the converso Andrés de Li, the Reportorio incorporated in toto the Lunari, a Catalan text by Bernat de Granollachs, and published in 1485 in Barcelona. The Lunari contained month by month lunar charts of the years 1485 to 1550. These two works were enormously popular and versions of them appeared in over ninety editions in French, Catalan, Castilian, Latin, and Italian. It was probably the extreme popularity of Granollachs' text that led to its expansion by Li and the subsequent success of the Reportorio. In the early days of printing, the success of each volume, and indeed the survival of the press, was determined for the most part by the type of work selected for production. This essay explores the evolution of the Lunari to the Reportorio de los tiempos, particularly in terms of text selection, marketability, and medieval traditions of textual incorporation.
Matèries
Astronomia i astrologia
Impremta
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).