MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib763 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-01-10
Bases de dades: Sciència.cat

Karl, Ludwig, "Theodoric der Katalane und seine Chirurgie: Eine philologisch- medizingeschichtliche Studie nach Handschriften und Wiegendrucken", Zeitschrift für romanische Philologie, 49 (1929), 236-272.

Resum
Primera aproximació des de la romanística a la traducció catalana de la Chirurgia de Teodoric Borgognoni, que l'autor identificà amb un inexistent "Theodoricus Catalanus". Aquest error féu gran fortuna bibliogràfica posterior. Conté la primera edició del pròleg de Guillem Corretger (ms. París - BnF - Manuscrits: Esp. - 212), de la versió catalana del pròleg de Teodoric (a partir de París - BnF - Manuscrits: Esp. - 212 i Graz - UGraz - Handschriften - 342), dels proemis dels llibres II i III, i de les receptes de sublimat arsènic del darrer llibre de l'obra.
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Traduccions
Català
Notes
Recensions:
* A. Griera, Butlletí de Dialectologia Catalana, 18 (1930), 161-163 .
En publicà una versió francesa a Karl (1929), "Théodoric de l’ordre des ..."
URL
http:/​/​www.digizeitschriften.de/​resolveppn/​GDZPPN00 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).