MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib755 (13 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2014-11-30
Bases de dades: Sciència.cat

Delisle, Léopold, Le cabinet des manuscrits de la Bibliothèque Impériale [Nationale]: étude sur la formation de ce dépôt comprenant les éléments d'une histoire de la calligraphie, de la miniature, de la reliure, et du commerce des livres à Paris avant l'invention de l'imprimerie, París, Imprimerie Impériale [Nationale] (Histoire générale de Paris, 7), 1868 - 1881, 3 vols. en 5 toms.

Resum
Història de la formació dels fons manuscrits occidentals de la Bibliothèque nationale de France.

Conté:
* 1 (1868): [De Carles V a Lluís XVI]
* 2 (1874): [De la Revolució a 1873]
* 3.1 i 3.2 (1881): Planches
* 3.3 (1977): Supplément: Index des manuscrits cités / Emmanuel Poulle
Matèries
Catàlegs i inventaris
Manuscrits
Biblioteques
Notes
Després de la fi del Segon Imperi (1870), el títol i l'editorial canvien a "Nationale".
El vol. 3.3 (Supplément), publicat París, Imprimerie nationale, 1977, 94 pp.
URL
https:/​/​archive.org/​details/​lecabinetdesmanu01deliuoft (1)
https:/​/​archive.org/​details/​lecabinetdesmanu02deliuoft (2)
https:/​/​archive.org/​details/​lecabinetdesmanu03deliuoft (3.1)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).