MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7441 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-08-03
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Trias i Teixidor, Anna, Arnaldi de Villanova Regimen sanitatis ad Regem Aragonum: edició crítica i comentaris, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 1991.

Resum
El objetivo de esta tesis es, básicamente, el establecimiento del texto del Regimen sanitatis ad regem Aragonum de Arnau de Vilanova, la elaboración de un aparato crítico que proporcione al lector los elementos de juicio necesarios, y la redacción de unos comentarios, a manera de notas, con la finalidad de conseguir que el texto de Arnau sea plenamente inteligible. La edición crítica va precedida de una introducción que situa el Regimen de Arnau, redactado en 1305, en su contexto histórico-cultural y comprende un estudio de los regimina sanitatis como género literario, la difusión manuscrita e impresa del texto del Regimen arnaldiano, y las traducciones catalana, castellana y hebrea. Se relacionan los 70 manuscritos existentes del Regimen de Arnau y se explican los criterios de selección llevados a cabo para la edición del texto y para la redacción del aparato crítico. Las notas contienen comentarios al léxico de Arnau, a la interpretación del texto por parte de los traductores, o afectan a los problemas de la crítica textual.

Conté:
* Vol. 1 (Text: Cap. I-IV)
* Vol. 2 (Notes - Lèxic - Apèndixs)
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina - Dietètica i higiene
Llatí
Edició
Lèxic
Manuscrits
Traduccions
Impremta
Notes
Dir. Joan Bastardas Parera (UB) i Luis García Ballester (CSIC).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=86793
Edició en microfitxes: Barcelona, Universitat de Barcelona, 1992, 2 mf.
Publicada a Trias i Teixidor (1994), Arnaldi de Villanova Regimen ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).