MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7352 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-06-22
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners, Translat, Eiximenis, Llull

Massó i Torrents, Jaume, "Manuscrits catalans de València", Revista de Bibliografia Catalana, 3 (1903), 45-86; i 6 (1906 [=1912]), 145-269 (1903-1906 [=1912]).

Resum
Catàleg dels manuscrits medievals en català conservats a l'Arxiu de la Catedral (pp. 46-84 ["Biblioteca Metropolitana"] i 85-86 ["Arxiu Metropolità"]), a la Biblioteca Històrica de la Universitat (pp. 146-237) i a la Biblioteca Municipal (pp. 238-257 [Llegat de J. E. Serrano Morales], 258-259 [Llegat de Salvador Sastre] i 259-262 [Llegat de Roc Chabàs], tots aquests en mans dels seus propietaris quan Massó els va veure). A partir d'una recerca feta a l'hivern de 1900 i la primavera de 1901 (p. 45). El vol. 6 té peu d'impremta de 1912.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Biblioteques
Manuscrits
URL
http:/​/​archive.org/​stream/​revistadebibliog03mass#pa ... (1a part)
http:/​/​archive.org/​stream/​revistadebibliog06mass#pa ... (2a part)
Conté edicions de
1.Pal·ladi, Rutili (fl. s. IV - V), Llibre d'agricultura, Traductor: Saiol, Ferrer (fl. 1349 - 1385), 6 (1906 =1912), 247-256. Fragmentària.
Observacions: El pròleg del traductor, la taula del llib. I i l'inici del llib. II
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).