MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7302 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-11-25
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Raufast Chico, Miguel, "Ceremonia y conflicto: entradas reales en Barcelona en el contexto de la Guerra Civil catalana (1460-1473)", Anuario de Estudios Medievales, 38/2 (2008), 1037 - 1085.

Resum
Este estudio recorre las ceremonias de entrada real que se celebraron en Barcelona, entre 1460 y 1473, a la luz de su significación y trascendencia en relación al conflictivo período marcado por la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Partiendo de la premisa de que este tipo de eventos son susceptibles de reflejar la realidad sociopolítica en la que tienen lugar, se intenta aquí determinar en qué medida las recepciones ofrecidas por la ciudad a la monarquía durante estos años pueden contribuir a explicar la génesis, desarrollo y conclusión del conflicto bélico que enfrentó a las instituciones del Principado con Juan II.
Matèries
Història de la tècnica
Societat
Teatre
Documentació
Notes
Forma part de les actes del col·loqui Conflictivitat i vies de solució a la Mediterrània medieval.
URL
http:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.ph ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).