MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7228 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-12-03
Bases de dades: Sciència.cat

Voigts, Linda E. - McVaugh, Michael R., A Latin Technical Phlebotomy and Its Middle English Translation, Filadèlfia, The American Philosophical Society (Transactions of the American Philosophical Society, 74, pt. 2), 1984, 69 pp., il.

Resum
Edició del tractat de flebotomia (Tractatus Magistri Enrici de egritudinibus fleubotomandis, inc. «Propositum est presentis negotii breviter tractare») atribuït a Henry of Winchester (Henricus Wintoniensis), mestre de Montpeller (c. 1200), i de la traducció anglesa (Of Phlebotomie) que se'n va fer c. 1400. Aquesta obra fa la impressió d'haver estat elaborada pensant en les necessitats d'un metge pràctic, atès que està organitzada a partir d'una llista de malalties (entre les quals les febres ocupen un lloc molt destacat) i així el metge sabia quina vena havia de sagnar per a cada malaltia, assumint que la resta de circumstàncies fossin favorables. Edició del text llatí a partir del ms. BNE 3066, ff. 5v-7v, del s. XIV, per ser més pròxim a la traducció anglesa (com en aquesta i en un altre ms. llatí, el text hi és atribuït a Henry of Winchester). L'autor real, probablement, fou Maur de Salern (c. 1130-1214).
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Traduccions
Anglès
Llatí
Edició
Montpeller
Notes
És més elaborat (i amb una part sobre les febres) que l'atribuït a Maur de Salern publicat per Buerschaper (1919), Ein bisher unbekannter ..., amb els quals els autors el relacionen (p. 7).
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=yj4LAAAAIAAJ​&lpg=P ...
Conté edicions de
1.Maur de Salern (c. 1130 – 1214), Liber de flebotomia, pp. 36-52
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).