MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7211 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-01-09
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau, BBAHLM

Mensa i Valls, Jaume, "L'experiència espiritual d'Arnau de Vilanova i el rebuig del coit terapèutic en el tractament de l'«amor heroicus»", Revista Catalana de Teologia, 32/1 (2007), 143-152.

Resum
A part de possibles raons mèdiques, l'experiència espiritual d'Arnau de Vilanova explicaria el rebuig del coit terapèutic com a tractament de la malaltia d'amor (amor heroicus) present en el De parte operativa, una de les seves últimes obres mèdiques, per contrast amb la recomanació que en fa al De amore heroico, una de les primeres.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina - Psicologia i psiquiatria
Religió - Espiritualitat
Notes
Recensions:
* J. Perarnau, ATCA, 28 (2009), 823-824.
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​RevistaTeologia/​artic ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).