MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7162 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-11-10
Bases de dades: Sciència.cat, Oc

Alvira Cabrer, Martín, Guerra e ideología en la España medieval. Cultura y actitudes históricas ante el giro de principios del siglo XIII: batallas de Las Navas de Tolosa (1212) y Muret (1213), Tesi doctoral de la Universidad Complutense de Madrid, 2000.

Resum
Análisis de las batallas de las Navas de Tolosa (16 de julio de 1212) y Muret (12 de septiembre de 1213), de sus circunstancias históricas, de sus principales protagonistas y de sus interpretaciones en el seno de la "cultura histórica" medieval y moderna, desde las perspectivas político-militar, historiografica, ideológica, litúrgica, simbólica y de la "historia de las mentalidades", todo ello a partir del modelo de estudio creado por Georges Duby en su obra Le Dimanche de Bouvines. Las fuentes manejadas alcanzan al conjunto del Occidente medieval del siglo XIII y cubren cronológicamente un período que supera la Edad Media en el caso concreto de la historiografía hispánica. Son fundamentalmente historiográficas (grandes crónicas, anales monásticos) e histórico-literarias (poemas históricos, composiciones trovadorescas, tratados), sin olvidar las documentales o el trabajo de campo para los aspectos puramente militares. La batalla campal-"juicio de Dios" y su "liturgia" se convierten en una ventana abierta a las realidades ideológicas y mentales de un momento histórico fundamental en la evolución del Occidente medieval.
Matèries
Història
Guerra
Notes
Dir. Emilio Mitre Fernandez (UCM).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=245643
Ed. en CD-ROM: Madrid, Universidad Complutense de Madrid, 2003.
URL
http:/​/​eprints.ucm.es/​2523/​
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).