MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7144 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2015-03-22
Bases de dades: Sciència.cat

Shatzmiller, Joseph, Jews, Medicine, and Medieval Society, Berkeley - Nova York, University of California Press, 1994, xii + 241 pp.

Resum
Jews were excluded from most professions in medieval, predominantly Christian Europe. Bigotry was widespread, yet Jews were accepted as doctors and surgeons, administering not only to other Jews but to Christians as well. Why did medieval Christians suspend their fear and suspicion of the Jews, allowing them to inspect their bodies, and even, at times, to determine their survival? What was the nature of the doctor-patient relationship? Did the law protect Jewish doctors in disputes over care and treatment?Joseph Shatzmiller explores these and other intriguing questions in the first full social history of the medieval Jewish doctor. Based on extensive archival research in Provence, Spain, and Italy, and a deep reading of the widely scattered literature, Shatzmiller examines the social and economic forces that allowed Jewish medical professionals to survive and thrive in thirteenth- and fourteenth-century Europe. His insights will prove fascinating to scholars and students of Judaica, medieval history, and the history of medicine.

Contents:
* Introduction
* Jews and the Medicalization of Society in the Middle Ages
* The Making of the Jewish Doctor
* The Hebrew Medical Library
* Reputation: Brilliant Medical Careers
* Rejection: Apprehensions about Jewish Doctors
* Jewish Doctors in the Medieval City: Numbers and Status
* Private Practice: Doctors and Patients in Daily Encounters
* Conclusion
Matèries
Història de la medicina
Jueus
Notes
Sumari complet
Recensions:
* Danielle Jacquart, a Isis, 87 (1996), 538-539.
URL
https:/​/​books.google.cat/​books?id=AP5Z6scFCMQC​&lpg= ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).