MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib7072 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-11-27
Bases de dades: Sciència.cat, Oc

Casanova, Emili, "El Canon d'Avicenna, text escrit en català i/o en occità?", dins: Latry, Guy (ed.), La voix occitane: actes du VIIIe Congrès de l'Association Internationale d'Études Occitanes (Bordeaux, 12-17 octobre 2005), Bordeus, Presses Universitaires de Bordeaux (Saber), 2009, vol. 1, pp. 89-104.

Resum
Anàlisi lingüística de la traducció del llibre IV (febres), que afegeix els apartats sobre l'orina del llibre I (p. 90), conservada al ms. BnF Esp. 563. La llengua, amb una forta pàtina occitana, confirma una datació en la primera meitat del s. XIV. Tanmateix, defensa en excés l'occitanitat de la llengua, que en realitat no s'aparta de l'scripta librària del català habitual a les traduccions catalanes del mateix període. En destaca la riquesa lexicogràfica, absent dels diccionaris històrics i només emprada per Corachan (1936), Diccionari de medicina, amb la .... És improbable, en canvi, que la traducció es fes a la Universitat de Montpeller i per a servir als estudiants de medicina catalans i occitans que hi acudien tal com postul·la. N'anuncia l'edició, a partir de Cerdà Micó (2004), Lo Quart del Canon d'Avicenna ....
Matèries
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Traduccions
Català
Lèxic
Anàlisi lingüística
Scripta
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).