MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib69 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-10-23
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau, BBAHLM

Giralt, Sebastià, Arnau de Vilanova en la impremta renaixentista, Manresa, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Publicacions de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut), 2002, 218 pp.

Resum
Recull de totes les impressions modernes dels escrits atribuïts a Arnau, sigui en edicions generals, edicions particulars i compilacions. S'hi analitza l'evolució que experimenten entre el segle XV i el XVII, els medis intel·lectuals en què van sorgir i les possibles motivacions que van impulsar a recuperar un metge medieval. El paper de la inquisició. La feina dels editors. edició i la traducció dels prefacis dels Opera generals. Catàlegs i repertoris bibliogràfics.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Impremta
Medicina
Alquímia
Pseudo-Arnau de Vilanova
Recepció
Església - Inquisició
Notes
Recensions:
* Nicolas Weill-Parot, a Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 48 (2005), 168-170, en accés lliure a http:/​/​medievales.revues.org/​1088
* Josep Perarnau, a ATCA, 23/24 (2004-2005), 557- 558
* Albert Soler, a Studia Lulliana, 43 (2003), 189
* Albert Soler, a Llengua & Literatura,16 (2005), 423-426
URL
https:/​/​www.academia.edu/​1571380/​Arnau_de_Vilanova_ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).