MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib667 (05 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-02-09
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Ferragud Domingo, Carmel, Medicina i promoció social a la baixa Edat Mitjana (Corona d'Aragó, 1350-1410), Madrid, CSIC (Estudios sobre la ciencia, 36), 2005, 702 pp.

Resum
Este libro estudia un aspecto de primer orden en la historia de la medicina medieval: el proceso de institucionalización del sistema médico heredero de la tradición hipocrático-galénica y la consiguiente medicalización de la sociedad. A través del análisis de la riquísima documentación bajomedieval que se guarda en los archivos de la antigua Corona de Aragón, se estudia ese proceso de institucionalización en el ámbito territorial de la Corona. El análisis reveló que en la segunda mitad del siglo XIV, después de la peste negra de 1348, se estableció una red asistencial y, conforme avanzaba el siglo, quienes se dedicaban a la práctica sanitaria (físicos, cirujanos, boticarios, barberos y albéitares) adquirieron una importancia inusitada en muchos ámbitos sociopolíticos, ya que la sanidad y la asistencia a los ciudadanos se convirtieron cada vez más en un asunto de gobierno.

Estudi documental de les activitats econòmiques, polítiques i socials dels practicants de la medicina (físics, cirurgians, apotecaris, barbers i menescals) després de la Pesta Negra; amb quadres i mapes de zones urbanes.

Sumari:
-- I. L'enquadrament familiar i social
* 1. La configuració d'una nissaga de sanadors: Les dimensions i la composició de la família — La construcció del nucli familiar — L'aprenentatge de l'ofici — Entorn de la mobilitat social: observant famílies
* 2. Patronatge, companyonia i amistat: relacions de parentesc i relacions clientelars extrafamiliars: Entorn als moments crucials de la vida: entre la família i l'amistat — Xarxes de patronatge — Bandositats i violència entre el col·lectiu mèdic
-- II. Ofici, rendisme i especulació mercantil: participació en les activitats econòmiques (creditícies, agropecuàries, artesanals i comercials) dels professionals de la medicina
* 3. La práctica mèdica i els seus beneficis: Els perfils incerts de la pràctica mèdica — Lucrativa operatio: l'adquisició d'un
salari en el món de la medicina — Al servei de la monarquía — Autosuficiència, rendisme i activitatcomercial
* 4. Activitats creditícies: Necessitats de capital — Prestadors de les elits — La terra o el censal? El deute públic o els préstecs a individus? — Els jueus i el crèdit — El sector comercial-artesà: la comanda
* 5. Entre la ciutat i el camp: especulació immobiliària i explotacions agropecuàries: Camp i ciutat: dues realitats inseparables — Explotacions agropecuàries: la pressió ciutadana sobre la terra — Entre l'autosuficiència i el mercat — Els privilegiats i les seues explotacions: masos, torres i alqueries — La construcció d'un patrimoni immoble urbà i rural: els Figuerola de Manresa
* 6. El comerç i la manufactura: Els apotecaris: entre la manufactura i el comerç — La preferència per la draperia — La comercialització de productes agropecuaris i el control de recursos naturals — El comerç internacional marítim — El control de les imposicions i els monopolis
-- III. Manifestació pública del poder: la participació dels sanadors en les activitats polítiques i la construcció del seu patrimoni
* 7. Activitat funcional i direcció municipal: Metges en els afers de la casa reial — Presència dels practicants de la medicina en els governs municipals i de les aljames — De propietaris de la terra a senyors de vassalls
* 8. La dimensió domèstica i les mentalitats: la casa i la cultura material; religiositat i mort: Els inventaris de béns — Distribució urbana dels practicants de la medicina — L'ordenació i la jerarquització de l'espai domèstic — La cura de la casa i la cura del cos — En el més profund de la intimitat
Matèries
Història de la medicina
Documentació
Notes
Publicació de Ferragud Domingo (2002), Els professionals de la medicina ...
Recensions:
* J. L. Barona, a Cronos, 9 (2006), 223-235.
URL
http:/​/​books.google.es/​books?id=D0dcaapqjR0C​&lpg=PP ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).