MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6656 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-09-02
Bases de dades: Sciència.cat

Carreras i Candi, Francesc, "L’aljama de juheus de Tortosa", Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 9/3 (1928), 188 pp.

Resum
Esbós d’història dels jueus de Tortosa entre els segles XIII-XV. És escrita amb un gran bagatge de coneixements i després d’un repàs de la documentació municipal conservada. Amb el pretext de situar les dades particulars en un context general, addueix notícies tretes de monografies alienes i moltes dades inèdites trobades en altres arxius, les quals es refereixen a jueus d’una vintena de localitats de l’antiga confederació catalano-aragonesa. És dividida en onze capítols convencionals, i dedica una atenció expressa a la Pesta de 1348, sobre la qual diu que ha examinat tota la documentació reial conservada (pàg. 73). En apèndix (pàgs. 117-167) publica un procés que data els anys 1272-1279 (i en realitat és de 1310), un altre procés de 1391, el padró del manifest de la ciutat de 1316, diverses ordinacions municipals i crides públiques, i alguns documents reials. Bibliografia (pàgs. 169-170). Index onomàstic (pàgs. 171-183) -- Jaume Riera i Sans
Matèries
Història
Jueus
Medicina - Pesta i altres malalties
Dret - Ordinacions
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).