MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6633 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-02-08
Bases de dades: Translat, Altres

Cingolani, Stefano Maria, Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll, edició a cura de —, València, Universitat de València (Fonts històriques valencianes, 55 / Monuments d'història de la Corona d'Aragó, 4), 2012, 264 pp.

Resum
Aquesta obra constitueix una fita de la historiografia catalana, la primera crònica que descriu la història de la dinastia comtal de Barcelona, començant pels seus orígens mítics amb Guifré el Pilós i continuant de manera més documentada amb els comtes barcelonins i reis d'Aragó. Escrita en llatí pels monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll, la seua redacció inicial data de les darreries del segle XII, i fou continuada amb afegits posteriors fins al final del segle XIII, incloent-hi tot el regnat de Jaume I el Conqueridor. Aquesta edició es complementa amb altres textos historiogràfics vinculats a Ripoll, com la Brevis Historia, una crònica de la història del monestir redactada a mitjan segle XII, sens dubte basada en la documentació de l'arxiu monàstic i que va ser utilitzada com a material per a la primera redacció de la Gesta Comitum.
Matèries
Historiografia
Fonts
Edició
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=SQpgfVBlhzcC
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).