MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6631 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-10-16
Bases de dades: Translat, Altres

Cingolani, Stefano Maria, Libre dels reis, València, Universitat de València (Fonts històriques valencianes, 33 / Monuments d'història de la Corona d'Aragó, 2), 2008, 256 pp.

Resum
Ens trobem davant d'una obra, inèdita fins avui, que proporciona moltes notícies que van més enllà de la simplista consideració de la crònica com a "font" de dades positives, útils per a la reconstrucció factual de la història. A vegades, com és ara el cas, la crònica medieval és igual d'interessant -algunes vegades fins i tot més- per les invencions que presenta, ja que són una font bàsica per a reconstruir altres aspectes del passat, altres tipus de fets. I el Libre dels reis és una d'aquestes cròniques plenes d'invencions i d'interès. Redactat en la segona meitat del segle XIII, la seua importància en la construcció de la tradició historiogràfica a la Corona d'Aragó és, encara, difícil de precisar, però sens dubte l'edició que ara es presenta contribuirà a estimular i facilitar els estudis sobre la seua significació i influència.
Matèries
Historiografia
Fonts
Edició
URL
https:/​/​catalan.digitaliapublishing.com/​a/​35230/​lib ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).