MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6582 (13 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2017-10-20
Bases de dades: Sciència.cat

Coulon, Damien, Barcelone et le grand commerce d'Orient au Moyen Âge: un siècle de relations avec l'Égypte et la Syrie-Palestine (ca. 1330-ca. 1430), Madrid - Barcelona, Casa de Velázquez - Institut Europeu de la Mediterrània (Bibliothèque de la Casa de Velázquez, 27), 2004, xii + 933 pp., il.

Resum
Aux XIVe et XVe siècles, les échelles du Levant attiraient de nombreux commerçants occidentaux qui venaient y acheter les précieuses épices venues d'Asie. Parmi ces marchands, les historiens ont jusqu'à présent plutôt négligé un groupe original, celui des Barcelonais, que le présent ouvrage étudie à la lumière d'une documentation abondante et largement inédite. Avec l'appui de leur souverain et des édiles de la capitale catalane, ces négociants se dotèrent d'une flotte nombreuse qui leur permit d'établir de fructueuses relations d'import-export avec le sultanat mamelouk d'Égypte et de Syrie. Ils connurent souvent une remarquable ascension sociale qui stimulait leur appétit de pouvoir au sein de la cité et provoqua donc d'inévitables conflits avec les membres de l'oligarchie municipale. En définitive, malgré la concurrence directe de Venise et de Gênes, ses puissantes rivales, Barcelone s'affirma comme un pôle de première importance dans l'expansion commerciale européenne qui se déploya alors à travers la Méditerranée et dont le dynamisme remet en question l'idée répandue d'une conjoncture économique profondément et durablement déprimée pendant l' « automne du Moyen Âge ».
Matèries
Història
Documentació
Fonts
Medicina - Farmacologia
Notes
En origen, la tesi doctoral de l'autor.
Trad. cat.: Barcelona i el gran comerç d'Orient a l'Edat Mitjana: un segle de relacions comercials amb Egipte i Síria-Palestina (c. 1330 - c. 1430), Barcelona, Base - IEMed (Base històrica, 112), 2013. Exclou els apèndixs.
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=m-hlLDt3kZgC​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).