MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6493 (20 / April / 2025)

Darrera modificació: 2019-08-16
Bases de dades: Sciència.cat

De Gregorio, Giacomo, "Notizia di un tratatto di mascalcia in dialetto siciliano del secolo XIV, con cui si dimostra pure che Giordano Ruffo è il fonte di Lorenzo Rusio", Romania, 33 (1904), 368-386, il.

Resum
Breu descripció del ms. (llavors acabat de comprar a Roma pel príncep de Trabia), ja conegut des del s. XVIII per alguns erudits, i discussió de les fonts del text, amb els coneixements i els materials a l'abast a l'època. La similitud del text elaborat per Bartolomeo Spatafora (modernament, Spadafora) amb la seva font principal, Giordano Ruffo, fa afirmar a De Gregorio (i als altres erudits) que es tracta d'una traducció, reduint el paper de Spatafora al de simple copista i suggerint que el traductor havia de ser el noble sicilià d'origen català Joan de Cruïlles, que en va ser el comitent. Seguint Molin (1818), Jordani Ruffi Calabriensis ...], nega que la redacció original de l'obra de Ruffo sigui en sicilià. El ms. conté 80 il·lustracions de frens, de les quals n'ofereix un facsímil de mostra.
Matèries
Veterinària - Menescalia
Traduccions
Italià
Il·lustracions
Notes
Edició del text a De Gregorio (1905), "Il Codice Cruyllis-Spatafora in ..."
URL
http:/​/​www.archive.org/​stream/​romania33pariuoft#pag ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).