MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6492 (20 / April / 2025)

Darrera modificació: 2012-05-24
Bases de dades: Sciència.cat

De Gregorio, Giacomo, "Il Codice Cruyllis-Spatafora in antico siciliano, del sec. XIV, contenente La Mascalcia di Giordano Ruffo", Zeitschrift für romanische Philologie, 29 (1905), 566-606.

Resum
Edició d'un tractat de menescalia en sicilià conservat en un ms. llavors a la biblioteca de Pietro Lanza, príncep de Trabia e Butera. Segons Gregorio, es tracta d'una traducció de l'obra de Ruffo, tot i que el seu nom hi és omès. La rúbrica inicial relaciona el text amb un Joan de Cruïlles ("Acumenza lu libru di la Maniscalchia di li caualli, di lu Magnificu Misser Johanni de Cruyllis", p. 569), i el pròleg que segueix l'atribueix a "Barthulu[meu] Spatafora, di Missina, sichilianu" [Bartolomeo Spatafora o, modernament, Spadafora, de Messina], que afirma que després de provar les cures que indica en el tractat i per prec d'uns amics les féu escriure el 12 d'abril de 1368; l'autor apareix també com a autoritat en algunes receptes. Per a Gregorio, però, Spatafora actuà de simple copista del ms. per a Joan de Cruïlles, i la traducció pot ser anterior a aquesta data. Amb una brevíssima presentació en la qual no s'identifiquen els personatges.
Matèries
Veterinària - Menescalia
Traduccions
Italià
Edició
Notes
Primera descripció del ms. a De Gregorio (1904), "Notizia di un tratatto di ..."
URL
http:/​/​www.archive.org/​stream/​zeitschriftfrr29tbuof ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).