MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6490 (05 / October / 2024)

Darrera modificació: 2013-01-01
Bases de dades: Sciència.cat

Delgado Casado, Juan, Diccionario de impresores españoles (siglos XV-XVII), Madrid, Arco/Libros (Instrumenta bibliologica), 1996, 2 vols.

Resum
No contamos en España con una obra que proporcione una nómina global de impresores. Las listas de Barrantes (de 1880) y de Gutiérrez del Caño (de 1899-1900) -ya muy anticuadas- necesitaban ser ampliadas y puestas al día después de un siglo de investigaciones sobre el libro español. Este Diccionario, que se abre con una Presentación de Jaime Moll, ofrece una relación de 940 impresores españoles -aunque incluyendo también los extranjeros que tienen taller en España-, y proporciona, además de los datos sobre fechas y lugares de actividad, unas notas biográficas y la relación de fuentes bibliográficas que permitan, al interesado en el libro antiguo español, ampliar los datos sobre cada impresor a través de los estudios existentes sobre el mismo. Por tratarse de un diccionario de impresores, no de imprentas, se ha dedicado un texto a cada tipógrafo, aunque varios impriman en un mismo taller. En este sentido, hay que aludir a la presencia, con textos propios, de viudas, herederos y sucesores que continúan la labor de un impresor. Se incluyen igualmente algunas imprentas institucionales con independencia de los textos que se dedican a cada impresor que trabaja en ellas. El Diccionario se completa con un índice de impresores y con una bibliografía sobre imprentas e impresores, donde se describen las obras citadas abreviadamente en el texto correspondiente a cada tipógrafo, y un índice onomástico de personas y lugares.
Matèries
Diccionaris i enciclopèdies
Història del llibre
Impremta
Biografia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).