MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6452 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-08-28
Bases de dades: Sciència.cat

Martín Pascual, Llúcia, La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents, Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant, 1994.

Resum
El objetivo de la investigación realizada como tesis doctoral ha sido el estudio de la tradición animalística de origen greco-latino en la letras catalanas de la Edad Media. Esta tradición se caracteriza por la utilización de la figura del animal en sentido simbólico. El trabajo consta de dos partes: en la primera, dedicada a los antecedentes, se constata una serie de obras agrupadas bajo el nombre de "bestiarios" que proceden del Physiologos griego. También se ha realizado un estudio exhaustivo de la genealogía de los animales que aparecen en un bestiario catalán del siglo XV. La segunda parte de la investigación comprende el estudio de unos paradigmas representativos de géneros diferentes ―lírica, literatura didáctico-doctrinal y narrativa― y se establece una caracterización de la simbología animal según el género y el autor que la utilice. El trabajo se cierra con un índice topográfico de los animales que aparecen en las obras de los autores estudiados.
Matèries
Història de la literatura
Doctrina moral - Bestiari
Història natural - Animals
Notes
Direcció: Rafael Alemany Ferrer (UA).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=138930
Ed. en microfitxes: Alacant, Univesitat d'Alacant, 1996, 3 mf.
Publicada a Martín Pascual (1996), La tradició animalística en la ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).