MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6421 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-08-26
Bases de dades: Sciència.cat, Translat

Wittlin, Curt J., "Testament i inventari del canonge valencià Pere d'Artés (†1440)", dins: Casanova, Emili (ed.), Estudis en memòria del professor Manuel Sanchis Guarner, València, Universitat de València (Quaderns de Filologia), 1984, vol. 1 (Estudis de llengua i literatura catalanes), pp. 421-428.

Resum
Aquest canonge era fill del mestre racional Pere d’Artés (mort el 1416). Guillem de Copons li dedicà la seva traducció del Llibre del Tresor de Brunetto Latini.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Història del llibre
Biblioteques
Enciclopedisme
Notes
Reimpr. a Ferrando Francés (1992), Miscel·lània Sanchis Guarner, vol. 3, pp. 459-480.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).