MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib6334 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-05-02
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

French, Roger K., Canonical Medicine: Gentile da Foligno and Scholasticism, Leiden, E. J. Brill, 2001, x + 342 pp.

Resum
This book deals with the work of one of the most famous medical scholars of the middle ages, renowned to his contemporaries as being able to see more deeply into the theory of medicine than anyone else. It is based in particular on an analysis of his huge commentary on Avicenna's Canon, the biggest and most important single medical text of the Middle Ages. This is the first modern analysis of the commentary, and while the size and elaborate scholastic structure of it has deterred historians, it remained an important text for two centuries. This book explains the nature and purposes of medical scholasticism, which reached its height in the half century before the Black Death, in which Gentile died.
Matèries
Història de la medicina
Universitats i ensenyament
Vilanova, Arnau de
Notes
Fitxa de l'editor
Conté diverses referències a la fama d'Arnau de Vilanova com a metge escolàstic i a alguns dels seus escrits.
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=dFTA33w5QtQC​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).