MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib5943 (19 / April / 2025)

Darrera modificació: 2022-03-16
Bases de dades: Sciència.cat

Barceló, Carmen - Labarta, Ana, Archivos moriscos: textos árabes de la minoría islámica valenciana (1401-1608), València, Universitat de València, 2009, 380 pp.

Resum
Es posen a la disposició del lector 177 textos àrabs de contingut divers (comercial, científic, literari, religiós, etc.), trobats després d'una pacient recerca, la lectura de la qual trasllada a la realitat de la minoria expulsada en 1609. La seua edició i traducció va precedida per un estudi que els relaciona amb altres dades d'arxiu, en el context del que s'ha publicat sobre el tema. L'obra respon a la necessitat d'estudiar la realitat lingüística (tema polèmic en el cas valencià) d'un temps en el qual la diversitat era menyspreada i temuda, un obstacle per a assolir la unitat en la identitat sociocultural de la població majoritària de l'antic regne de València.
Matèries
Manuscrits
Arabisme
Àrab
Notes
Informació de l'editor
Conté edicions de
1.Anònim, Llista de medicaments compostos, ***
2.Anònim, Pólvora d'alegria d'Almansor, ***
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).