MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib594 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-07-28
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

López Rodríguez, Carlos (ed.), Epistolari de Ferran I d'Antequera amb els infants d'Aragó i la reina Elionor (1413-1416), València, Universitat de València (Fonts Històriques Valencianes, 14), 2004, 586 pp.

Resum
Un document d'excepcional valor històric, presidit per la figura de Ferran I, que permet valorar diversos aspectes de la casa reial, especialment des del punt de vista polític. El rei és omnipresent a tota la correspondència -de fet hi ha poques cartes entre la reina i els fills- en què es mostra l'interès del monarca per tenir informació del que passava als llocs on residien els infants.
Matèries
Documentació
Història de la cultura
Edició
Notes
Estudi introductori (7-26) i edició (27-532).
URL
http:/​/​books.google.es/​books?id=taSb2XyATScC​&lpg=PP ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).