MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib5932 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-01-20
Bases de dades: Sciència.cat

Ametller i Vinyas, Josep, Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV, revisada y dada a luz por Don Jaime Collell [y Don José M. Roca Heras], Girona - Sant Feliu de Guíxols, Imprenta y Librería de P. Torres - Imprenta de Octavio Viader, 1903 - 1928, 3 vols.

Matèries
Història
Biografia
Església
Notes
Obra pòstuma. Els 2 primers vols. editats a Girona i el 3er a Sant Feliu de Guíxols. El vol. 3 revisat per Josep M. Roca i Heras. Aquest 3er volum inclou un retrat de l'autor (p. iii) i un "Apunte bio-bibliográfico" (pp. v-xv) extret d'Elias de Molins (1889-1895), Diccionario biográfico y ..., vol. 1, 1889, pp. 68-73.
Josep Ametller i Viñas (Girona, 1832-1901) era doctor en Medicina amb una tesi sobre Hipòcrates (De la doctrina hipocrática y del influjo que ejercieron en las ideas de su autor las ideas de sus predecesores, Madrid, Univ. Central, 1858).
URL
http:/​/​www.archive.org/​details/​alfonsovdearag01ametuoft (vol. 1)
http:/​/​www.archive.org/​details/​alfonsovdearag03ametuoft (vol. 3)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).