MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib5900 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-07-16
Bases de dades: Sciència.cat

Docampo Rey, Javier, "Algebraic diagrams in an early sixteenth-century Catalan manuscript and their possible sources", Historia Mathematica, 36/2 (2009), 113-136.

Resum
Aquest article se centra en algunes fonts que podrien haver inspirat un tipus molt interessant de diagrames de coeficients de expressions algebraiques que apareixen en un manuscrit català dels voltants del 1520 (l'anomenada Aritmètica de Sant Cugat, ACA, Fons de Sant Cugat, ms. 71). Aquests diagrames s'utilitzen en alguns problemes per representar i per operar les expressions algèbriques involucrades en el procés de resolució. En aquesta investigació ha estat necessari fer recerca dins diferents tradicions medievals. Joan Ventallol.

Sumari:
1. Introduction
2. The Catalan manuscript and the diagrams
2.1. General description of the diagrams
2.2. Some examples of the use of the diagrams
2.3. The possible relation of the diagrams with calculation boards
2.4. The importance of the study of mathematical diagrams
3. Algebraic operations in the works of al-Karajī and as-Samaw'al
4. A western Islamic source?
5. A Latin source?
6. An Italian source?
7. A Jewish source?
8. Conclusion
Acknowledgements
Appendix A. Images of some of the diagrams in Ms. 71 discussed in this article
References
Matèries
Aritmètica i geometria
Il·lustracions
URL
http:/​/​dx.doi.org/​10.1016/​j.hm.2008.10.003
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).