MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib5652 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-02-10
Bases de dades: Sciència.cat

Worstbrock, Franz Josef (ed.), Deutscher Humanismus (1480-1520): Verfasserlexikon, Berlín - Nova York, Walter de Gruyter, 2009-, 2 vols.

Resum
The two-volume reference work is an important part of the renowned Verfasserlexikon zur deutschen Literatur des Mittelalters [Author Lexicon of German Literature of the Middle Ages], and, using the established systematics of the main work, documents and presents bio-bibliographical articles from Latin literature and science in the German-speaking area between 1480 and 1520. The lexicon is a valuable reference work on German High Humanism - a work which will mark the way for future research in literary science and history and which presents the first scientific bundling and presentation of information and texts that were previously difficult to access. Through the Author Lexicon on German Humanism, an important phase of German literary history, which is still terra incognita to a great extent, has been made comprehensively accessible.

* Band 1 (2009): A - K
* Band 2 (en prep.): L - Z

El vol. 1 es publicà abans en 4 fascicles separats entre 2005-2008.
Matèries
Diccionaris i enciclopèdies
Història de la literatura
Història de la ciència
Humanisme
Alemany
Bibliografia
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​www.degruyter.de/​cont/​glob/​neutralMbwEn.cfm? ...
Complementa Wachinger - Keil - Ruh - Schröder - Worstbrock (1978-2008), Die deutsche Literatur des ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).