MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib5550 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-08-30
Bases de dades: Sciència.cat

Osler, William, Bibliotheca Osleriana: A Catalogue of Books illustrating the History of Medicine and Science, collected, arranged, and annotated by Sir — and bequeathed to McGill University, 1st ed. reprinted / with new prologue, addenda and corrigenda, Montreal - Londres, McGill-Queen's University Press, 1969, xli + 792 pp.

Resum
During his tenure as the Regius Professor of Medicine at Oxford from 1905-1919, Sir William Osler (1849-1919) amassed a considerable library on the history of medicine and science. A Canadian native, Osler had studied at McGill University and decided to leave his collection of 7,600 items to its Faculty of Medicine. A catalog, the "Bibliotheca Osleriana", was compiled - a labor of love that took ten years to complete and involved W.W. Francis, R.H. Hill, and Archibald Malloch. Osler himself laid down the broad outlines of the catalog and wrote many of the annotations. Osler once said, 'A library represents the mind of its collector'. "Bibliotheca Osleriana" is more than a catalog. It is the portrait of a great man. The first edition was published by the Clarendon Press, Oxford, ten years after Osler's death in 1929. This edition is based on the 1969 reprint and includes an introduction by Lloyd G. Stevenson.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Impremta
Incunables
Medicina
Bibliografia
Notes
Ed. original: Oxford, Clarendon Press, 1929.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).