MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib5461 (05 / October / 2024)

Darrera modificació: 2013-05-05
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Mensa i Valls, Jaume, Arnau de Vilanova, espiritual: guia bibliogràfica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 17), 1994, 175 pp.

Resum
La guía bibliogràfica és formada per més de set-centes fitxes, classificades temàticament (bibliografies, fonts, biografies, llistes d'obres espirituals, manuscrits, edicions i estudis, presentacions divulgadores), amb introduccions. Un apèndix sobre bibliografia mèdica, un segon apèndix sobre la polèmica escatològica, un post scriptum i les taules (d'obres d'Arnau de Vilanova, d'autors i general) completen el llibre.
Matèries
Religió - Teologia cristiana
Religió - Profetisme
Bibliografia
Vilanova, Arnau de
Notes
*Recensions de:
Bernardino de Armellada dins «Collectanea Franciscana», 66 (1996), 322-323; d'Agustí Boadas dins «Archivo Ibero-Americano», 56 (1996), 472-473, i, en català, dins «Revista Catalana de Teologia», 21/2(1996), 485-487; de Montserrat Cabré, dins «Dynamis», 15 (1995),496-497; de Jaume de Puig dins «Revista Catalana de Teologia», 20/1(1995) 207-208; i de Francesco Santi dins «Arxiu de Textos Catalans Antics», 13 (1994), 426-427. Notícies bibliogràfiques de Mikel de Epalza dins «Índice Histórico Español», 32 (1994), 111; d'E. Manning dins «Bulletin de Théologie Ancienne et NMédiévale», 16 (1995), 221; i de Francesco Santi dins «Medioevo Latino», 15 (1994), 63.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València