MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib5372 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-09-07
Bases de dades: Sciència.cat

Aparici Martí, Joaquín, Manufacturas rurales y comercio interior valenciano: Segorbe en el siglo XV, Tesi doctoral de la Universitat Jaume I, 1997.

Resum
Los problemas que planteamos son: los mercados locales-regionales, la industria de las zonas interiores del Reino de Valencia en la Edad Media, y las condiciones de vida de los trabajadores, buscando la novedad no ya en los grandes centros comerciales que trabajan para el exterior (entiéndase Valencia), sino también en las pequeñas ciudades y centros rurales, que son en definitiva los que estructuran nuestro país a fines de la Edad Media (con la elección consciente del Alto Palancia). partimos pues de la hipótesis de una organización jerárquica de los espacios económicos e industriales reflejada en la entidad de población y el hinterland rural anexo. así, conocemos los distintos tipos de actividad artesanal existente (que definen especializaciones), las redes comerciales que enlazan el Alto Palancia con Valencia-Teruel... pero lo más importante es el hecho de rescatar la masa anónima de trabajadores a través de multitud de biografías personales, merced a la utilización del método prosopográfico.
Matèries
Història de la tècnica
Tècniques - Tèxtil
Història de la medicina
Notes
Dir.: Paulino Iradiel Murugarren (UV).
Vegeu https:/​/​www.micinn.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=190083
Edició en microfitxes: Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 1998.
Publicada a Aparici Martí (2001), El Alto Palancia como polo de ...
Té un apartat sobre "Los profesionales de la sanidad y los espacios físicos donde desempeñarla" (pp. 362-369).
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=bPYxQxG_2ZMC​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).