MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib5301 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-01-10
Bases de dades: Sciència.cat, Altres

Peña Díaz, Manuel, Libro y lectura en Barcelona (1473-1600), Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995.

Resum
Esta tesis analiza la distribución y posesión de impresos y manuscritos, de su extensión social y significados culturales, en la sociedad barcelonesa del siglo XVI. Este estudio está dividido en 4 bloques. El primero aborda la historiografía del libro, las fuentes y los presupuestos metodológicos del trabajo. El segundo analiza la problemática del mundo profesional y de la imprenta y librería. El tercero evalúa la función social del escrito, estático o en movimiento y quienes y cuantos libros poseían los barceloneses del siglo XVI. En el cuarto se definen los rasgos principales de los grupos sociales donde era poseido cada "corpus" de textos; diversas cuestiones han sido tratadas en cada uno de los 10 cap. de este bloque: la presencia del catalán, del castellano o de italiano como lenguas escritas en bibliotecas privadas y librerías; la difusión de obras de estas literaturas románicas; la penetración de la cultura clásica y humanista y la permanencia de la cultura medieval; la posesión de libros de textos de Erasmo, etc; las cuestiones básicas de los libros profesionales de juristas, notarios o médicos y su difusión más allá de los estrechos círculos de la profesion concreta.
Matèries
Història del llibre
Història de la cultura
Biblioteques
Documentació
Notes
Direcció: Ricardo García Cárcel (UAB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.gob.es/​teseo/​mostrarRef.do?re ... (autor i data erronis)
Edició en microfitxes: Bellaterra, UAB, 1995.
Apèndix documental (Apéndice I) a les pp. 717-888.
Publicada a Peña Díaz (1996), Cataluña en el Renacimiento ... i Peña Díaz (1997), El laberinto de los libros ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).