MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4977 (09 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-07-14
Bases de dades: Sciència.cat

Canellas López, Ángel - Trenchs i Òdena, Josep, Cancillería y cultura: la cultura de los escribanos y notarios de la Corona de Aragón (1344-1479), Saragossa, CSIC: Institución Fernando el Católico, Cátedra Zurita (Folia / Stuttgartensia), 1988, 182 pp., amb 41 làm. en b/n.

Resum
Conté:
* I. El fenómeno cultural del humanismo y su impacto en la Corona de Aragón
* II. Los precedentes: el reinado de Jaime II
* III. El reinado de Pedro IV desde las Ordinaciones (1344) a la muerte del rey (1387)
* IV. El núcleo aviñonés de Juan Fernández de Heredia y Pedro de Luna
* V. Reinado de Juan I (1387-1395)
* VI. Martín I y la cultura
* VII. Características del siglo XV [Ferran I]
* VIII. Alfonso V y las nuevas corrientes humanísticas (1416-1458)
* IX. Juan II y sus escribanos (1458-1479)
* Apéndice I: Los autores clásicos en la corte y en la sociedad
* Apéndice II: Boccacio [sic], Petrarca y Dante en la Corona de Aragón
* Apéndice III: Historiografía de la Casa real
* Láminas
* Siglas y abreviaturas
* Índice de manuscritos citados
Matèries
Història de la cultura
Notariat
Diplomàtica
Pere el Cerimoniós
Fernández de Heredia, Juan
Alfons el Magnànim
Alighieri, Dante
Boccaccio, Giovanni
Petrarca, Francesc
Notes
Una síntesi a Trenchs i Òdena - Canellas López (1990), "La cultura de los escribanos y ..."
URL
http:/​/​www.derechoaragones.es/​i18n/​consulta/​registr ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).