MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4872 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-03-09
Bases de dades: Sciència.cat, Llull, BBAHLM

Prats, Modest, "Ramon Llull, 'creador del català literari'", dins: Prats, Modest, Engrunes i retalls: escrits de llengua i de cultura catalanes, edició a cura de Francesc Feliu, Girona - Barcelona, CCG Edicions - Universitat de Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes - Institut d'Estudis Catalans, 2009, pp. 81-89.

Resum
Consideracions entorn de l'ús del català en l'obra de Ramon Llull i dels trets sintàctics i lèxics més destacats. L'autor accepta l'etiqueta de "creador del català literari" assignada a Llull però en matisa l'abast: reconeix les dificultats metodològiques a l'hora de valorar i precisar algunes característiques de la llengua de Llull, considera inadequats conceptes com els de "dialectalisme" o "arcaisme" i, seguint Rubió, constata l'escassa influència de la seva obra en la literatura medieval catalana.
Matèries
Història de la llengua
Llull, Ramon
Notes
Publicat al número 49 de la revista L'Avenç el maig de 1982. És una versió abreujada del capítol dedicat a Ramon Llull de la Història de la llengua catalana (1982).
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).