MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4829 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-01-11
Bases de dades: Sciència.cat

Arnall i Juan, M. Josepa, "Llibres de medicina a la llibreria dels Carmelites Descalços de Barcelona (segles XVI-XVIII)", Gimbernat, 3 [=Actes del Tercer Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 4] (1985), 35-52.

Resum
La llibreria dels Carmelites Descalços era la segona de Barcelona, sobretot des de l'any 1665 que va ser quan es va veure incrementada amb 5573 volums, donació feta pel canonge lleidatà Dr. Josep Jeroni Besora. Per aquesta raó no és estrany que s'hi trobessin obres de totes les matèries, com: Rellgió, Filosofia, Filologia, Geografia, Literatura, Història, Arquitectura i també Medicina. Aprofitant la celebració del III Congrés Internacional d'Hlstòria de la Medicina Catalana a la ciutat de Lleida, hem cregut interessant donar a conèixer els llibres que es refereixen a aquesta Ciència que posseïa l'esmentada Biblioteca.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Història del llibre
Medicina
Documentació
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Gimbernat/​article/​vie ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).