MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4782 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-10-18
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Ebolo, Petrus de, Nomina et virtutes balneorum Putheoli et Baiarum et Tabula super balneis Puteoli, [introducció de] Luis García Ballester, València, Scriptorium - Universitat de València, 1997, 2 vols. (37+[1] ff.; 195 pp.).

Resum
Poema médico que describe los baños medicinales de Pozzuoli y Baia, en una región volcánica situada al oeste de Nápoles, escrito por Pietro da Eboli (ca 1160-ca 1220) entre 1196-1197, dedicado al emperador Federico II, rey de Sicilia, o a su padre Enrique VI. Reproducción facsímil del ms. 860 de la Biblioteca Universitaria de Valencia, que fue copiado en el tercer cuarto del siglo XV en la corte aragonesa de Nápoles.

Contiene:
* 1 (37+[1] ff.): Facsímil. MS 860, Biblioteca Universitaria de Valencia
* 2 (195 pp.): Introducción, edición, notas y traducción castellana e inglesa
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Banys
Poesia didàctica i moral
Manuscrits
Facsímil
Il·lustracions
Llatí
Nàpols
Pseudo-Arnau de Vilanova
Notes
Part de l'estudi reproduït a García Ballester (1998), "Sobre el origen de los tratados ..."
Conté edicions de
1.Pseudo-Arnau de Vilanova, Tabula super balneis Puteoli
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).