MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4666 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-10-09
Bases de dades: Sciència.cat, Altres

Maíz Chacón, Jorge, Actividades económicas y políticas de los judíos de Baleares en la Baja Edad Media (1229-1391), Tesi doctoral de la UNED, 2009, 2 vols.

Resum
La presente Tesis pretende reconstruir el conjunto de actividades económicas y socio-políticas desarrolladas por la minoría judía en el reino medieval de Mallorca. El estudio se aproxima a las condiciones del establecimiento de las primeras comunidades tras la conquista de Mallorca por parte de Jaime I en 1229. De la misma manera, afrontamos las primeras actividades que éstos realizan y su proceso evolutivo hasta el traslado al denominado ‘call major'. Asimismo, hemos presentado un estudio que recoge datos y reflexiones sobre la organización interna de la comunidad judía, su evolución en las áreas rurales de Mallorca, su presencia en el resto del reino y las actividades laborales y económicas que desarrollan. El estudio finaliza con una reflexión sobre las causas y consecuencias de las repetidas crisis contra la minoría judaica que se producen desde 1348 hasta el asalto y destrucción de la aljama de Palma en 1391.
Matèries
Història
Jueus
Història de la medicina
Notes
Direcció: Pau Cateura Bennàsser - Enrique Cantera Montenegro (UNED).
Publicació parcial a Maíz Chacón (2010), Los judíos de Baleares en la ...
URL
http:/​/​e-spacio.uned.es/​fez/​view/​tesisuned:GeoHis-Jmaiz
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).